En primer lloc, feu-nos saber on s'aplica habitualment la matriu halbach:

Seguretat de dades

Transport

Disseny del motor

Coixinets magnètics permanents

Equips de refrigeració magnètica

Equips de ressonància magnètica.

La matriu Halbach rep el nom del seu inventorKlaus Halbach , un físic de Berkley Labs a la divisió d'enginyeria. La matriu es va dissenyar originalment per ajudar a enfocar els feixos en acceleradors de partícules.

El 1973, John C. Mallinson va descriure inicialment estructures de "flux d'un sol costat" mentre feia un experiment d'assemblatge d'imants permanents i va trobar aquesta peculiar estructura magnètica permanent, la va anomenar "Curiositat magnètica".

L'any 1979, el doctor nord-americà Klaus Halbach va descobrir aquesta estructura especial d'imants permanents durant l'experiment d'acceleració d'electrons i la va millorar gradualment, i finalment va formar l'anomenat imant "Halbach".

El principi darrere del seu treball innovador és la superposició. El teorema de superposició estableix que les components de la força en un punt de l'espai aportades per diversos objectes independents s'afegiran algebraicament. Aplicar el teorema als imants permanents només és possible quan s'utilitzen materials amb coercitivitat gairebé igual a la inducció residual. Tot i que els imants de ferrita tenen aquesta característica, no era pràctic utilitzar el material d'aquesta manera perquè els imants simples d'Alnico proporcionaven camps més intensos a un cost més baix.

L'arribada dels imants de "terres rares" d'alta inducció residual SmCo i NdFeB (o imant de neodimi permanent) va fer que l'ús de la superposició sigui pràctic i assequible. Els imants permanents de terres rares permeten desenvolupar camps magnètics intensos en petits volums sense els requeriments d'energia dels electroimants. El desavantatge dels electroimants és l'espai que ocupen els bobinats elèctrics, i necessari per dissipar la calor generada pels bobinats de la bobina.